Les ósses polars

Les ósses polars 
no posen la mà al foc
mentre bull l’arròs.
No taquen els currículums
amb la perfecta circumferència
d’una tassa de cafè,
no es claven agulles als turmells,
no es tinten les pestanyes,
ni es mullen amb vinagre les ferides
ni es llencen de cap 
en piscines sense aigua.

Les ósses polars 
no es renten la cara amb lleixiu
ni la llengua amb sabó.
No escupen contra el vent
perquè la bava els esquitxi la cara,
ni duen pedres a les sabates
ni caminen de genolls
assumint la penitència.

Les ósses polars
no ho dinamiten tot 
perquè no saben ser felices,
no busquen l’error
ni les complau el desastre.
No van al psicoanalista,
no es vesteixen com putes,
ni s’insinuen davant un mascle
per reafirmar-se.
No fingeixen ni es flagel·len,
ni es mengen els remordiments
amb patates.
Hivernen tranquil·les,
tenen cura dels cadells
i no surten del refugi 
fins que arriba el bon temps.

Ni jo sé sobreviure a la hipotèrmia
ni elles saben res del sentiment de culpa.