domingo, 30 de junio de 2013

Neodarwinisme

Aquest any ho ha devastat tot,
la supervivència ha traspassat 
els límits del darwinisme:
ni tan sols en l’error, en la mutació
hi ha esperances de perpetuar l’espècie.

Els més adaptats al medi
traspassen les fronteres
amb maletes plenes de resignació
i abrics falsament moderns.
D’aquí un temps, 
els seus fills mestissos,
escriuran versos d’un país que no coneixen
i parlaran de la resistència 
d’uns pares que van marxar a l’exilii.
D’aquesta guerra, però
es preguntaran per què ningú 
en va pagar els plants trencats.

Qui va encendre el primer foc
i quina mandra o impotència
ens va apuntalar amb claus
al sofà de casa o a les terrasses dels bars,
mentre els conductors de les màquines piconadores
seguien arrasant tot allò 
que un dia ens van fer creure nostre. 

Per què no els vau penjar d’un pi? Diran.
Per què no els vau precipitar al vuit
des del primer pis desnonat
i els vau deixar dessagnar-se en un quiròfan desert?

Nosaltres, ja vells i desmembrats,
murmurarem amb certa pena encartonada:
No hauríem d’haver sortit mai del mar.

2 comentarios:

  1. ...traigo
    ecos
    de
    la
    tarde
    callada
    en
    la
    mano
    y
    una
    vela
    de
    mi
    corazón
    para
    invitarte
    y
    darte
    este
    alma
    que
    viene
    para
    compartir
    contigo
    tu
    bello
    blog
    con
    un
    ramillete
    de
    oro
    y
    claveles
    dentro...


    desde mis
    HORAS ROTAS
    Y AULA DE PAZ


    COMPARTIENDO ILUSION
    ESTEL

    CON saludos de la luna al
    reflejarse en el mar de la
    poesía...




    ESPERO SEAN DE VUESTRO AGRADO EL POST POETIZADO DE ZOMBIS,EXCALIBUR MASTER AND COMMANDER, LEYENDAS DE PASIÓN, BAILANDO CON LOBOS, ...

    José
    Ramón...

    ResponderEliminar
  2. Creu-me.
    Darwin no ho sabia tot del procés de selecció.
    Més enllà de la gametogàmia desendreçada
    dels nostres pares, l'estrès i la competició,
    l'epigenètica resol una herència més civilitzada.

    Supurarà l'orgull ferit del pobre Lamarck
    quan neixin els nostres fills amb el coll més llarg
    i per damunt dels nostres caps rosseguin els fruits
    amb els rostres endurits per la nostra pròpia lluita.

    Perdona la rima carrinclona, però el meu cap no estava preparat per mesclar Lamarckisme, epigenètica i optisme! :)

    ResponderEliminar

Ortiga's Followers