L'anorac dels anys 90

A les butxaques d’aquell anorac dels anys noranta
hi guardo els dies que sempre feien pujada,
el teu llevar-me tan d’hora 
quan encara no havien posat els carrers
i les finestres esbatanades
perquè el fred ens fes més forts.

L’hivern petrifica el bosc que porto a dins
i torno a posar-me’l, l’anorac dels anys noranta.
Els peus s’enfonsen en la neu
i aquest trineu no és cap joguina;
voraç i posseït, se m’endú muntanya avall
i busca parets i arbres on estavellar-me.

El vintage no és una moda,
és la necessitat de reconvertir en puresa l’angoixa,
de veure nevar per primer cop.
Endur-se dins la bossa grapats de neu verge 
i observar com es fonen amb els anys.