jueves, 31 de enero de 2013

La fi del món

Potser la fi del món
no era mentida.

Entren i surten d’oficines,
es fan tranquils el nus de la corbata
i s’afarten en restaurants
com porcs mal alimentats.
Destil·len en el whisky
la dignitat i l’empatia
i de l’amenaça i la por
n’han fet monedes de canvi.

La percep tothom menys ells,
aquesta pudor de ranci i de podrit.

Caminar i respirar
no vol dir viure. 

He vist morts dirigir bancs
i zombies presidir governs.



2 comentarios:

  1. Primera vegada que entro al teu blog!
    Aquest parla de una realitat vigent.
    M'agrada la forma tan senzilla de arribar
    y donar forma.
    Això de divendres, son teus els poemes?
    :)

    ResponderEliminar
  2. Hola. El divenderes inaugurem una expo de Fotopoesia. Foto de Lita Bosch i poemes meus a partir de les fotos.
    Gràcies pel teu comentari!!

    ResponderEliminar

Ortiga's Followers