La princesa

A dalt, a palau, la revolució
s’apodera de les cambres.
Diuen que han tallat el cap al rei
i han enverinat la reina.
Darrera els barrots, xafardejant,
un munt d’estranys s’apila 
per veure l’espectacle.
L’execució és imminent i esperada.
A colzades em faig pas entre la multitud
mentre els presents reclamen coherència.
Ningú no perdona la traïció de les promeses
i bramen embogits: Mateu la princesa! Mateu-la! 
Les trompetes fan callar els crits de venjança
i arribo fins al peu de la tarima.
Es reflecteix a la guillotina
el foc del palau encès en flames
i sense paraules de comiat
la fulla travessa implacable 
pell, venes i tràquea.
Agafo amb la mà el cap 
que m’ha rodolat fins als peus, i m’adono
que m’han quedat per sempre els ulls oberts.