Encara no han explotat ni la meitat de les bombes que vam amagar. El tsunami ha arrossegat la casa fins a la platja i els tornados l'han deixada cap per avall. Uns nens s’asseuen damunt la palmera que em va caure a sobre durant el desgavell. No s’adonen que a sota hi sóc jo, partida en dos. Juguen al trenet, el més imbècil fa de maquinista i el de les ulleres de cul de got engoleix un gelat de xocolata que es desfà i em cau a dintre els ulls. Les cames se’m mouen soles com la cua de la sargantana reivindicant els últims instants de vida. Faig una vertical amb el que em queda de cos i enterro el cap sota la sorra. Quan puja la marea sóc una dona-boia flotant al mig del mar. Et veig nadar cap a mi des de la costa i penso: no vinguis, no t'apropis, deixa que se'm mengin els taurons i beu-te un whisky japonès brindant pel meu record.
No hay comentarios:
Publicar un comentario