la supervivència ha traspassat
els límits del darwinisme:
ni tan sols en l’error, en la mutació
hi ha esperances de perpetuar l’espècie.
traspassen les fronteres
amb maletes plenes de resignació
i abrics falsament moderns.
D’aquí un temps,
els seus fills mestissos,
escriuran versos d’un país que no coneixen
i parlaran de la resistència
d’uns pares que van marxar a l’exilii.
D’aquesta guerra, però
es preguntaran per què ningú
en va pagar els plants trencats.
i quina mandra o impotència
ens va apuntalar amb claus
al sofà de casa o a les terrasses dels bars,
mentre els conductors de les màquines piconadores
seguien arrasant tot allò
que un dia ens van fer creure nostre.
Per què no els vau precipitar al vuit
des del primer pis desnonat
i els vau deixar dessagnar-se en un quiròfan desert?
murmurarem amb certa pena encartonada:
No hauríem d’haver sortit mai del mar.
...traigo
ResponderEliminarecos
de
la
tarde
callada
en
la
mano
y
una
vela
de
mi
corazón
para
invitarte
y
darte
este
alma
que
viene
para
compartir
contigo
tu
bello
blog
con
un
ramillete
de
oro
y
claveles
dentro...
desde mis
HORAS ROTAS
Y AULA DE PAZ
COMPARTIENDO ILUSION
ESTEL
CON saludos de la luna al
reflejarse en el mar de la
poesía...
ESPERO SEAN DE VUESTRO AGRADO EL POST POETIZADO DE ZOMBIS,EXCALIBUR MASTER AND COMMANDER, LEYENDAS DE PASIÓN, BAILANDO CON LOBOS, ...
José
Ramón...
Creu-me.
ResponderEliminarDarwin no ho sabia tot del procés de selecció.
Més enllà de la gametogàmia desendreçada
dels nostres pares, l'estrès i la competició,
l'epigenètica resol una herència més civilitzada.
Supurarà l'orgull ferit del pobre Lamarck
quan neixin els nostres fills amb el coll més llarg
i per damunt dels nostres caps rosseguin els fruits
amb els rostres endurits per la nostra pròpia lluita.
Perdona la rima carrinclona, però el meu cap no estava preparat per mesclar Lamarckisme, epigenètica i optisme! :)